Jordi Gras

Aquesta vegada al Club de Lectura hem llegit un altre llibre de Henning Mankell, un dels mestres de la novel·la negra que malauradament ens va deixar no fa gaire. Mankell pren com a punt de partida un fet real, la matança de la Guyana (Jonestown) el novembre de 1978 per part d’un dirigent d’una secta de caràcter religiós. Per la xarxa es qualifiquen aquests fets com el suïcidi més gran de la història.


Mankell fa una novel·la al voltant del tema sectari i no estalvia crítiques a l’integrisme religiós encara que no hi falten els elements característics de la seva novel·lística, com són: el temps rúfol del sud de Suècia, el consum continu de cafè, les dificultats de les relacions interpersonals en general, i també dins de la família, especialment les relacions pares-fills. Surt de manera escadussera la violència domèstica i les borratxeres alcohòliques, mentre que el tema de l’avortament en relació amb embarassos d’adolescents acaba sent el detonant d’un sèrie de crims. En aquesta obra l’inspector Kurt Wallander continua sent el protagonista principal, però la seva filla Linda que s’incorpora al cos de policia també té un protagonisme important. La novel·la no ens va semblar de les millors de Hankell, encara que es nota la seva mà de mestre per portar-la fins a un final ben estructurat.


Els que per raó d’edat vam seguir la notícia del crim massiu del novembre del 1978, encara ho recordàvem com un fet de gran impacte. I de fet el tema de les sectes no ha deixat mai d’estar vigent. De fet, el debat que vam tenir va girar al voltant d’aquest tema i de les febleses que poden portar a una persona a ser-ne víctima. Potser el millor antídot es pensar per un mateix i no donar xecs en blanc a cap ideologia ni a cap pretès líder. En definitiva, una obra que té contingut, com totes les de Mankell, encara que el seu gènere sigui d’esbarjo, sempre es capaç de fer rumiar.