Desprès d’estrenar-me el 2012 amb els notarials dels Cabrera, ara Medinaceli, indexats a l’Arxiu d’Hostalric –la seva antiga capital administrativa- i conservats digitalment a l’ ADM de Poblet, vaig passar a ser, el 2013, progressivament adduït en l’estudi dels notarials medievals originats  a Santa Coloma de Queralt, avui en dia conservats en tres arxius (l’ A.H. Fidel Fita d’Arenys de Mar, l’ A.C.A de Barcelona i l’ A.C.C.B. de Montblanc). Tot fet de bona fe, amb una paleografia autodidacta, amb l’únic precedent d’una grafologia universitària cursada en plena joventut. No he estat exempt d’errades de lectura, algunes força persistents en el temps, ni d’ensurts però, fent i desfent, es fa l’aprenent.

Recentment, m’he atrevit fins i tot a posar el meu llarg nas, amb la camera digital Olympus, a tres lligalls de l’Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic, la qual havia estat freqüentada per Mn. Jacint Verdaguer, corresponents a l’antiga Cúria Fumada dels anys 1373 al 1402, tots del període cismàtic, els quals m’han resultat més complicats i recargolats que els colomins.

            Avui us ho presentaré a l’inrevés dels meus articles anteriors. Us avançaré primer els comentaris deduïts de les antigues nòtules medievals i, al final, us  posaré la reproducció d’elles amb la transcripció entre línies. Evidentment, es tractarà, en tot cas, d’una selecció d’unes poques entre milers de nòtules. Pels que no viuen prop de Santa Coloma de Queralt, els diré que Santa Maria de Bell·lloc és una església romànica que es troba al Sud de la vila. Des la segona meitat del segle XIII, era la seu d’una escrivania i d’un petit monestir de donats. He llegit en un recull de l’ ACBS que passà als mercedaris l’any 1308. No en discutiré la data, doncs es clar que, fins l’exclaustració del 1835, que en diuen desamortització, hi hagué mercedaris.

Començaré per les nòtules més antigues que s’han preservat. Són les que es troben a l’ A. H. Fidel Fita, transcrites i comentades íntegrament per n’Hug Palou i Miquel als seus “Libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262)”, editat per la Fundació Noguera de Barcelona, l’any 2009. En aquest cas, el meu comentari, és tan sols una selecció entrelligada d’unes transcripcions i explicacions que no són meves, sinó del mestre Hug Palou.

            El majoral més antic documentat és en Guillem Mir. Ja el trobem en la nòtula 126, datada a desembre de 1243 on, Deodat, reconeix deure-li 300 sous (moneda de l’època que derivava dels solidus imperial romà) en virtut de l’extinció d’una societat que tenien ambdós fins el moment, els quals es compromet a pagar en dos terminis.

En la nòtula 177 del 30 de setembre de 1244, Deodat Metge, habitant de Santa Coloma de la Marca, hi confirma el seu deute a favor de Guillem Mir. A la nòtula 224, ja del 1245, Ermesenda, filla de Pere Pellicer, i el seu espòs Deodat, li reconeixen 200 sous a Guillem Mir, els quals trauran dels 300 que han de rebre com a dot i aixovar, garantits sobre un molí que tenen a Santa Coloma. En la nòtula 225, també del 1245, el deute esmentat és de cent sous.

A la nòtula 269, del 29 desembre de 1245, encara s’hi fa una composició pel que fa a la dissolució de la seva antiga societat.

En la 440, datada l’any 1250, hi ha una compra venda atorgada per Guillem Mir, a favor del senyor Pere de Queralt, pel molí de Santa Coloma i un import de 400 sous. S’hi aclareix que el molí prové de la penyora que li havien fet els esposos Deodat i Ermessenda.

Seguint amb els notarials estudiats i publicats d’Hug Palou, saltem a la nòtula 448 de l’any 1259 on, Guillem Mir, reconeix un deute a favor de Ramon Piquer, hipotecant els seus béns a Santa Maria de Bell·lloc, a mode de garantia.

Salto a la 599, datada a 31 desembre de 1260, més llarga que les altres. S’hi explica un arbitratge, resolt per diversos prohoms de Santa Coloma, en un conflicte entre Arnau de Meians, aleshores capellà de Santa Coloma i, Guillem Mir, ací ja qualificat –intitulat: majoral de Santa Maria de Bell·lloc. Es disputaven un camp de conreu situat davant de Santa Maria, però que pertanyia a Santa Coloma de la Marca, el qual havia estat atorgat, segons diuen, pel bisbe de Vic.

Hi intervenen, al peu de l’acta, el germà Pere de l’església i els germans Arnau d’Oliva, Guillem de Santa Coloma, Pere Artau, Bernat Bonfill, Guillem Bellull, Arnau de Sentgenís, Pere Cleressó “et aliorum multorum proborum” –i molts altres prohoms- de manera que, la trobada, fou prou sonada.

Totes les transcripcions, numerades per les nòtules, les trobareu dins dels Libri –en dos volums- editats d’Hug Palou i Miquel. N’hi ha exemplars al local de l’ ACBS dins del castell de Santa Coloma.

Cristòfol Raïch Trilla

A continuació passaré als comentaris dels notarials retratats i transcrits per mi.

Es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en endavant ACA, i a l’Arxiu  Comarcal de la Conca de Barberà de Montblanc, en endavant ACCB.

Seguiré un ordre cronològic que no es correspon al del meu estudi, ni al de la seva classificació documental i posada a disposició dels estudiosos.

Us parlaré del N.V.1798 de l’ ACA, el qual abasta des d’agost de l’any 1283 al març de 1285 si bé, la seva catalogació per l’ A.C.A, és ben recent, conforme van explicar-me amablement al mostrador, en demanar-lo a consulta de sala, el maig de 2015. Entre l’any 1262 i el 1283, no hi ha, salvades una dotzena de quartes del 1276 i 1281, lligalls notarials colomins preservats als arxius de propietat pública.  Si que n’hi ha, en canvi, procedents del nucli municipal de Les Piles, guardats a l’Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona. Al pot petit, hi ha la bona confitura!, deia l’àvia.

El N.V.1798 era el manual notarial d’en Ramon d’Altet  (Raymundus dAlteto), i així el tenien catalogat a l’ ACA, L’estiu passat, encara per foliar. El recompte i la numeració dels folis l’he haguda de fer mentalment i, tal vegada, podria diferir de la seva, quan es decideixin a escriure-la.  Al f.4v. 2-a inscripció, Ramon d’Altet, fa un traspàs en presència d’Arnau Falcona, Bernat Bonfill i Berenguer Pellicer, batlle per Guillem de Santa Coloma qui “pre testatus fuit”, amb data de setembre de1283. Ramon d’Altet té una lletra –d- molt característica, com una mà amb un dit cap amunt. No s’està d’intervenir en d’altres parts del manual notarial. Fins i tot l’he retrobat en un pergamí que fa de coberta del volum notarial del 1303 a l’ ACCB, on es traspassa la tiularitat de l’església de La Roqueta. El 1290, es troba descrit entre els religiosos residents a la “domus” de Santa Maria de Bell·lloc.

Al f.23v. I.3-a (N.V.1798), Bartomeu de Queralt, “Montesuperbo” (Montargull), dóna i cedeix a Pere de Muntanyola, clergue de Santa Coloma, tot el seu lloc i la notaria de l’església, “in perendum recuperandum”, per la suma de 800 sous en moneda de Barcelona, ho fa a 2 de novembre de 1283.

Això m’encaixa amb l’inici, a gener de 1284, f.1v., del manual notarial exclusiu d’en Pere de Muntanyola, el Notarials Varia 152, on hi posava la seva versió dels tractes en els que havia intervingut. Aquesta selecció abasta fins l’any 1292. Es troba també a l’ ACA i, d’ell, ja us n’he parlat en articles anteriors.

Us recordo que aquest volum va ser treballat per l’historiador local i prohom de la Renaixença, Mn. Joan Segura Valls, qui morí a Santa Coloma l’any de 1909. En la foliació i digitalització en CD de tot el lligall 152, que van fer-me els de l’ ACA l’estiu de 2014, s’hi han preservat alguns punts personalitzats de lectura de l’esmentat mossèn. El N.V.1798 era doncs el “llibre notarial i judicial regular de la cúria baronial”, per dir-ho a la seva manera, entre el 1283 i el 1285. Cronològicament, el segueix  el N.V.148, que va d’abril de 1287 al març de 1288, també consultable a l’ ACA, sense foliar.  

Cristòfol Raïch Trilla

L’ ACA N.V.148, era el volum regular de la parròquia, entre l’abril de 1287 i el març de 1288. Amb data de gener, s’hi recull un nomenament d’administradors que fa en Pere de Queralt a favor de Guillem sa Cirera i de la seva esposa Elicsèn. A 5 de març, com detallo en articles anteriors, Berenguer d’en Raurich de Santa Coloma, els fa un préstec important, el qual s’ha de retornar a la justa –cavalleresca- de Sant Berenguer Oromir de Cleriana. Hi rectifico ara una primera transcripció anterior, la qual m’ha auto enganyat tres anys seguits. Vaig llegir-hi un -et ·Guillem· rahich- quan ara sé que és un -et ·Guillem· calvell- (el 2-on pal de ·ll· no l’escrivien i la 1ª ·l· seguida de ·v· semblava ·h· la ·e· sembla ·c·). Ho poso també com exemple de les dificultats d’un aprenent de paleografia medieval. Mercès a aquesta lectura errònia, vaig entrar en contacte amb els volums de l’ ACCB de Montblanc, endinsant-me en el món dels vells notarials colomins. Ja fa tres anys que ho treballo. Recentment, he enllestit el darrer narratiu de la nissaga que llavors m’ocupava.

Des de gener de 1288, tenim també els preciosos lligalls en quartes referenciats 3503.4 i 3503.5 a l’ ACCB, ambdós de l’escrivania de Santa Maria de Bell·lloc dirigida per Bernat de Bianya, on hi impartia llavors fins i tot justícia, per delegació dels barons locals. Conté intervencions puntuals d’en Pere de Muntanyola i d’altri. Aleshores, el rector de l’església de Santa Coloma, era el seu germà Jaume de Bianya, tal com ells mateixos expliquen en algunes de les nòtules d’aquestos volums.  No solament Sant Pau  va deixar-nos vivències personals en les seves epístoles!.

Ja fa tres anys (2013, febrer) que els vaig retratar a Montblanc.  En tinc els folis digitalitzats a l'ordinador i, molts extractes d'ells, han estat transcrits i publicats.

Per a sorpresa meva, no hi veig rastre de que els treballés Mn. Joan Segura Valls. Tampoc va usar-los en els comentaris de la seva Història de Santa Coloma de Queralt. En canvi, si que ho van fer en Yom Tov Assis, a finals del segle XX i, en Gregory B. Milton, als primers anys 2000, quan aquestos volums es trobaven encara a l'arxiu de Tarragona, on van ser foliats. Permeten seguir tan el dia a dia de la vida econòmica a la baronia dels Queralt com l'augment progressiu de les activitats financeres del call colomí. Una cosa i l'altra era, en ordre invers, l'objectiu principal del parell d'autors esmentats, com pot veure's en les seves obres publicades.

El diferent format i la simultaneïtat, entre gener i març del 1288, amb la part final del volum N.V.148 de l' ACA, més les al·lusions interiors, ens mostra que van ser obra de l'escrivania de Santa Maria de Bell·lloc. Preferentment, s'hi enregistraven afers de la rodalia o perifèria: Aguiló, Bellmunt, Bellprat, La Figuerola, Guialmons,  Les Piles, Pontils, Rauric, Conesa, Segura, Abella, Llorac i Montargull, aquest darrer esmentat com a “Montesuperbo”.

Hi cercava dades del castlà Guillem de Santa Coloma per fer-ne una primera aproximació històrica, un assaig publicat al Recull núm.13. Inexpert reciclat com era, se m’escapaven molts usos i un bon grapat d’abreviacions de la cal·ligrafia de l’època. Ja al f.13v. del lligall esmentat de 1288, datat a febrer, hi vaig veure un curiós tracte de proveïment de cavalleria que fa en Berenguer Pellicer,  aleshores batlle, per en Guillem de Santa Coloma, “milites” que és l’expressió que s’utilitzava llavors per distingir els nobles o cavallers de la resta. L’acta acaba amb un:

–Volem nos, Guillem de Santa Coloma, que ens garantiu tenir la dita cavalleria que vos, el dit Berenguer i els vostres, us deveu a ella. Segueix la data, precedida d’un “Actum est”, amb els testimonis: Pere de Queralt, Guillem de Queralt, Berenguer Vidal i Bernat Cuní, divisió general Faberum i els nostres actors, sense defallir en l’empeny.  Aquesta nòtula mostra, amb d’altres, que Pere III de Queralt era viu encara i que, Guillem de Santa Coloma i Guillem de Queralt, són dos subjectes diferents, l’un fa el tracte amb en Pellicer i, l’altre, hi és de testimoni. No ens diu l’orde d’aquests “militi”, però si la divisió militar a la qual pertanyien –un cas únic entre les nòtules que, fins ara, he treballat-

Segueixo a febrer de 1288, però canvio de volum notarial per tornar al manual exclusiu d’en Pere de Muntanyola, l’ ACA N.V.152 f.39v., amb una venda i assignació del forn d’Aguiló datada a dia 18. La transmissió la fan Guillema, esposa vídua d’en Guillem de Timor i els seus fills, amb Berenguer Vidal, marmessor del noble Guillem de Timor:

-et nos Petro de Queralto”, Galceran de Miralles i Ponç sa Olmella, marmessors pel dit noble Pere de Queralt, us donem i establim a vos, Guillem Clergue, habitant d’Aguiló i als vostres, fermament a perpetuïtat en la Vila d’Aguiló i perquè així sigui, edificarem un forn a la dita vila per a nos i  els nostres successors, on hi fareu pa i coques, i tindrem 27 pans, i us lliurarem blat per pastar-los primer. Tindreu un pacte perpetu per coure’ls i lliurar-los tres dies per setmana: els dilluns, dimecres i divendres i si, per negligència vostra, fos destruït aquest forn (...) i si feu més pans i coques amb la llenya dels nostres boscos, podreu vendre’ls però ens abonareu cinc sous barcelonesos, la meitat a Francesc de Timor i l’altra meitat a Pere de Queralt. Tindreu el forn en règim de pagesia i ens fareu per cens anyal, dos morabatins anfonsins a lliurar per la festa de Nadal.   A més de la frescor del document de dos folis en quarta, hi veiem ja la influència franciscana en l’onomàstica dels Queralt de finals del segle XIII. Més endavant, hi trobarem els primers Antoni, pel de Pàdua.

Fins llavors, totes les ·A· dels noms, eren abreviacions d’Arnau –Arnaldus-. En un aplaçament d’un deute del 1281, Pere III de Queralt, fixava el primer termini de pagament -in festo pessebratis- en la festa dels pessebres, en comptes de l’expressió aleshores habitual –in festo nativitatis domini-. Els pessebres, van començar amb Sant Francesc d’Assis al XIII, ho poso per a qui no ho sàpiga.

Un altre pensarà, amb raó, que porto més d’una plana sense que hi surtin majorals ni Bell·lloc. - Em limito a exposar el més notori que hi ha als dos volums, de més d’un centenar de folis cadascun, intentant respondre ordenadament les preguntes: Qui eren?, Què feien?,  Com vivien?. Tranquils que, de majoral, en sortirà un altre de prou documentat més endavant.

Passo a desembre de 1288, a un altre parell de documents prou llargs, foliats del 34v. al 37r. en el volum ACCB3503.4, avui a Montblanc. El 36r. comença amb “die martis que est XIII kalendas december anno domini MCCLXXXVIII.. ·Bn· de Bianya judice huius dato et assignato per dominatorem Sancte Columbe et per ·Gllelmus· sa Cirera et ·G· de Pontils..” una llarga sentència de tres folis en quarta referida a uns deutes d’en Maymó d’en Beneit, on hi compareixen afectats com Berenguer d’en Ramonet, Guillem de Llorach i Guillem de Queralt i un reguitzell de contemporanis més. Bernat de Bianya hi exerceix de jutge, per delegació dels senyors locals i es celebra a Santa Maria Bell·lloc, aleshores molt més que una escrivania o un alberg de donats.

Una consideració especial mereixen les dues quartes anteriors, amb esmenes a mode d’esborrany, també de la mà d’en Pere de Muntanyola, encara que la batuta la portés en Bernat de Bianya. Entre l’un i l’altre document, el f.35v., conté quatre curts debitoris. L’acta és una compra –venda per la llavors considerable suma de 800 sous barcelonins, datada a 3 de desembre. Els venedors, tota la família dels Tous, i els compradors, tota la plana major  dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, amb el superior provincial, el castlà d’Amposta i la priora del monestir d’Alguaire, Na Sibil·la d’Oluja, inclosos.

Es vengueren el castell de Tous i uns masos i terres de les rodalies. Tot i que ho vaig transcriure per segon cop ara fa un any,  en revisar-ho, m'adono que hi participà, rere el castellà d'Amposta, Fra Bereguer de Bonviure, aleshores ·comendatore domus Jherosimilitane Cervarie·, com diu la capçalera del foli.

El darrer mot, tot i correspondre a la població on vaig néixer i viure els meus primers deu anys, no el vaig transcriure bé a la 1ª perquè, al XIII i XIV, no l'escrivien ni amb C ni amb S inicial. Després de treballar, altre cop el 2015, els notarials de Les Oluges preservats a l'Arxiu de Solsona, on hi aplicaven la mateixa grafia, ho he rectificat. El so consonàntic inicial deuria ser  aleshores semblant a ·tds·, potser era la llegendària ·hins Dhervera· on, el cabdill Almanzor, derrotà els naturals del país pels volts de l’any mil. Pel que sembla, el so fou progressivament assimilat al de la ·c·. El mateix passava amb els derivats personals com Cerveró, llavors un llinatge de Les Oluges, d’on se n’han preservat alguns testaments. El de Guillem Cerveró, de l’any 1406, té la mateixa peculiaritat. 

Em crida l’atenció que, tot i la importància d’aquesta transmissió de propietats, no hi participessin ni el baró Pere de Queralt ni el castlà Guillem de Santa Coloma, ni tan sols de testimonis. Si giro plana endarrera (34r.), m’hi trobo una altra venda de força menys importància, la qual ja vaig transcriure i traduir, publicant-la al Twitter fa alguns mesos, sense que altres experts transcriptors –tuiteros- com un professor de la UAB, un catedràtic de la Universitat de Girona o l’historiador arxiver d’Arenys de Mar, que m’han corregit i/o ajudat en d’altres ocasions, me n’esmenessin ni un sol mot. Aquest s’ha d’incloure.

Galceran de Vallverd li ven a Arnau Roca de Bonviure, mitja masia que fou d’en Carbonell de can Trast i de les seves filles, al terme de Biure. En són testimonis Galceran de Biure, Berenguer sa Cirera i Pere de Queralt –qui ho signà a 4 de setembre, segons diu la nòtula, tot i que la venda era d’abril. Dedueixo altre cop que Pere III de Queralt era ben viu, encara que passés llargues temporades fora. Potser les seves activitats a l’orde del Temple el tenien molt ocupat o tal vegada, na Marguelia d’Anglesola, ja no li feia el pes. Si nasqué el 1236, com apuntà  Bet Altarriba en aquest portal el 17 d’abril de 2015 dins: Pere II de Queralt, un personatge de llegenda, el (III-er) assolí 52 anys d’edat el 1288.

Pere II de Queralt era lloctinent del Temple i fou un dels pocs que signà la rendició de València l’any 1238, com recull mossèn Joan Segura Valls en la seva història local. Morí a Lleida el 1275  - Diccionari d’Hª de Catalunya (Ed. 62) i les seves despulles es dipositaren a Santa Maria de Bell·lloc. Li atribueixen la llegenda i l’honor d’en ·Cor de Roure·. Tant els de Sant Joan de Jerusalem com els del Temple eren ·milites·, es a dir nobles cavallers d’ordes militars. Monjos soldat, tot alhora. Vaig lligant caps.

L’ ACCB 3504.5 de Montblanc, va del març de 1289 al de 1290, seguint la dèria de –l’anno domini – o de la Concepció- d’aleshores. En tinc 131 folis  en quarta, retratats de fa tres anys i n’he treballat molts perquè, a 13 de maig, s’hi troba la constitució d’una antiga societat de successió civil, alhora  mercantil, entre el llavors castlà  ·Guillem· de Santa Coloma i ·Pere· calvell de Cleriana, l’alies notarial d’en Pere Raurich, fill d’en Berenguer d’en Rauric, conforme he pogut comprovar en localitzar el T.1294 d’en Pere i el cobrament de la legítima que feu el seu fill Borraç el 1297. Donaren continuïtat a les activitats financeres d’en Berenguer d’en Raurich i en detallaren molt bé els seus propòsits.

Aquest volum té molt de marro. En trobar-se Pere (III) de Queralt absent o difunt –segons mossèn Segura -, hi exerceix Na Marguelia, la seva esposa, de vídua regent, emparant-se en el seu fill –Pericó- o -Picono- als docs. N’hem parlat en d’altres articles, i l’han treballat altres estudiosos més competents. Salto a setembre de 1289 on, en nom de Na Marguelia –escrit alguns cops Margolina-, el rector d’Aguiló –procurador seu- fa fora el castlà Guillem de Santa Coloma del castell de  la vila que diuen era compartit –l’acusa de pagesia- i l’estableix a l’exterior, en una finca que fou d’en Bellull.

L’afer, avui en diríem MOBING, s’uní a la recent viduïtat de la seva1.a esposa Maria, filla d’en Pere Civit, S’hi declarà unit l’abril de 1287, en un bescanvi de finques a Valldeperes amb Giner de Cleressó (ACA.N.V.148 f.1v. infra) i demanà honors per a ella l’abril de 1288 (ACA N.V.152 f.38v.2a).

L’afer deuria descol·locar temporalment en Guillem, a qui tornem a trobar en un tracte de cavalleries amb Bereguer Pellicer i Pere de Queralt de testimoni, a febrer de 1290 (ACA N.V.152 f.50v. 51r.1a) i, per un sol cop, unit amb Galda de Foc-encés, l’abril del mateix any (ACA N.V.152 f.73r. I.3a).

També de febrer de 1290, però de l’ACCB 3403.5 f.131r.I.3a, vaig transcriure i publicar al Tweeter –porta 707 impressions en dos mesos- una disposició de Bernat de Bianya i Jaume de Bianya, per voluntat de Na Margelia i del seu fill Pericó, un crèdit de 200 sous barcelonins per a reformes i a disposició de Ramon ·ff· d’Altet, clergue, Bernat Giribert i Pere Bourdi perquè mantinguin l’edifici de Santa Maria de Bell·lloc en bon estat i n’acabin les obres. Trobo interessant saber qui hi vivia aleshores, cap d’ells qualificat ací de majoral.

El 5 de juliol de 1290, Guillem, l’ ex castlà, reaccionà  casant-se amb la seva cunyada Na Maria Amat, germana de Pere Amat, l’espòs de  sa germana Mª Gràcia de Santa Coloma, filla de Ramona Biure (T.1293, novembre, de la mà d’en Bernat Botí). En tenim recollits els C.M. per partida doble, a l’ ACA N.V.149, el manual regular, i també al N.V.152 –el manual d’en Muntanyola -.

Dos anys més tard, a Santa Maria de Bell·lloc, dóna el seu cos al petit monestir establint-hi la seva sepultura, en la primera plana d’una nòtula de tres quartes preservada a l’ ACA N.V.150 i retratada a petició meva. Amb el seu cos, dóna al petit monestir, 200 morabatins anfonsins d’or, amb el remanent de rèdits i censals per a Guillem Boueri, el majoral de Santa Maria de Bell·lloc. Al següent foli en detalla les condicions com la celebració de misses a l’altar de Sant Pere .. i que si no s’utilitzessin els cabals i rendes pel monestir, ordena al majoral que els passi al monestir de Santes Creus –continuo lligant caps- A la 3ª plana, Guillem  Boue  -la cal·ligrafia és del futur notari Bernat Botí i vacil·la en la grafia- del nom del majoral, qui accepta la donació i la signa a 5 de novembre de 1292.

És un tema mal explicat en l’assaig sobre l’antic castlà però, a desembre de 1292, seguint amb l’ ACA N.V.150, hi ha un sentència feta, en presència d’en Guillem de Santa Coloma i del castlà i batlle Pere Miró de La Figuerola, la qual tracta dels béns de Guillema, la vídua d’en Pere d’en Joan, i de la tutela del seu fill  Pericó. S’hi detallen les propietats i se li renoven i assignen tutors. L’acta del dia 8, els testimonis Gombau de Montargull, Pere de Muntanyola i ·ff· Mateu.

A continuació, compareixen Bernat de Bianya, Arnau ·ff· de la Figuerola i Giner Piquer de Santa Coloma, en qualitat de tutors d’en Pericó, fill de Pere den Joan i de Guillema, on reclamen cent sous dels béns dels esposoris de Guillema. Ho signen a dia 8 de desembre amb els mateixos testimonis que l’anterior. Després d’una tercera part, i d’un nou foli, on s’inventarien els béns tutorials del menor, es pronuncia un LAUDE dels reclamats cent sous i ho tanca en Guillem de Santa Coloma com a senyor jurisdiccional del lloc de La Figuerola.

Finalment, en mitja quarta,  Arnau ·ff· i Gener Piquer, li reconeixen a la vídua Guillema que Pere sa Canela li devia 350 sous per la dot al seu difunt marit Pere d’en Joan. N’eren fidejussors ·ff· Mateu de la Figuerola i Jaume d’Anglesola (el germà de Na Marguelia) pel que li assignen tot el seu lloc.

Passo a l’any 1293, on  Berenguer de Santa Oliva, milites, fa constar que el majoral Guillem Bourd de Santa M. de Bell·lloc, li deu mil sous a compte del feu i els rèdits del lloc de Montfred, dels quals li permet pagar-ne tants com pugui per la festa de Nadal. El majoral Guillem Bourd i Na Nina dels Solls, li reconeixen els mil sous mes 200 de pèrdues al següent doble foli (ACCB 3505 f.25v.26r.) són absolts de tota altra petició i demanda, cedint-li  tot el lloc ( de Montfred) a en Berenguer de Santa Oliva, un personatge vinculat als Hospitalers de Sant Joan, per d’altres documents. L’acta és del 18 d’octubre.

Faré un salt de tres anys endavant, passant al 1296, dins de l’ ACA N.V.151, on Albert de Montmaneu, fa un tracte de cavalleria amb Berenguer de Cardona, Mestre del Temple a Catalunya i Aragó, ben clar, amb tots els ets i uts. Li ven a ell i als altres frares del Temple, amb esment a Bernat de Montoliu, el comanador de Barberà present, tota la cavalleria muntada de Montmaneu. S’hi esmenta una quantitat rebuda a compte de 380 sous barcelonins.

I ara un altre sal endavant de deu anys fins el 1306. És l’ ACCB 3513 f.15r. I.1a,  -el fidel frare Guillem Bourd i la seva esposa Bereguera, majorals de Santa Maria de Bell·lloc, us absolem, definim, donem a vos Ramon Piquer de Santa Coloma, de totes les peticions i demandes, i de totes les accions concertades a raó dels 70 sous que la vostra esposa Romia us va reconèixer al seu testament, per dues sorts de terra vinculades a les vostres noces a perpetuïtat. Ens satisfà que els tingueu  i us absolem a vos i els vostres successors de qualsevol reclamació. L’acta és del 6 de maig, datada a sobre i en són testimonis Berenguer Pellicer, Jaume ·ff· i Esteve Marcs.

Seguim al 1306, f.35r. del mateix volum 3513 de l’ ACCB, a 4 de juny

-Francesc de Queralt, faig, constitueixo i us ordeno a vos, Bord d’ Assecabecs, escuder nostre, com especial procurador nostre, per demanar i negociar, d’acord amb Francesc de Cruïlles, l’abat de Foix i amb Gelabert de Cruïlles, sagristà de Lleida per entregar, rebre  i demanar de part meva, aportant fins a 2000 sous  per acordar el casament de la meva germana Sança d’Oluja. Us daré a vos tot el meu lloc, hipotecant-lo, fins aconseguir-ne la solució. 

-En són testimonis: Pere de Muntanyola, Jaume ·ff· clergue, Bernat Sanou i Guillem de Cervera, cavaller i noble.

Tenim ací la persona, l’ofici i la missió de confiança que li van encarregar l’any 1306. El sepulcre, amb el nom gravat i datat l’any 1322, va ser enretirat modernament de Santa Maria de Bell·lloc i l’encastaren a la paret  interior del castell de Santa Coloma de Queralt. R.I.P. En traslladar-lo, vau mirar a dins?. El seu fantasma deu dubtar entre vagar per l’entorn de Bell·lloc o per les parets  interiors del castell.

Permeteu-me un darrer salt  endavant fins l’any de 1327, un volum notarial molt gruixut on, sota la portada de pergamí, s’hi ha preservat la dedicatòria signada pels senyors i rectors locals amb el propòsit expressament manifest del llibre: serà el llibre dels crèdits, vendes, disposicions i resolucions judicials. És de tamany foli i tan gruixut que costa de treure’l i tornar-lo a encabir en un d’aquests arxivadors de cartró que hi ha a l’antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, actualment ACCB.

Santa Coloma havia crescut, li havien fet portals de doble pòrtic (amb llicències d’obra del 1290). Els comptes li anaven prou bé. Aquest volum fa l’envergadura de quatre dels de l’any 1288. Us n’he triat la plana 27v. on es parla del majoral Guillem Bourd en les dues nòtules que conté. No sé si és el mateix de 1292 o un fill homònim.

En la primera, Francesca de Queralt, li recorda al majoral de Santa Maria que té a la seva disposició 350 sous a raó de la cavalleria d’Aguiló que fou d’en Pere Segarra, la qual el majoral ha venut a Pere Miró.

En la segona, més extensa, la baronessa Francesca, en detalla les raons i recorda que la venda feta a Pere Miró, senyor d’Aguiló, no pot ser vàlida perquè en tenia el domini meitat per meitat amb el baró Pere de Queralt.

N’enumera el tracte del gener i el de 5 de juny amb Pere Miró, fet a l’escriptori de Santa Maria de Bell·lloc, amb els precedents legals que es remunten a l’any 1304 (sic), de quan era rector - notari en Bernat Ferran i, en Guillem de Santa Coloma n’havia fet el jurament de l’homenatge feudal.

Ho signen Francesca amb el seu fill Joan, Jaume Llorenç i Jaume Roca.

Fins aquí hem arribat, aquest majoral Guillem Bourd, era massa interessat.

Il·lustració: Santa Maria de Bell-lloc

actualment

Il·lustració: El majoral Guillem Mir li ven el molí a Pere de Queralt. El templer o en "Cor de Roure" (1250).

Il·lustració: Camps de conreu a Santa Coloma de Queralt.

Il·lustració: Santa Maria de Bell-lloc. Detall d'un muntant de la portalada.

Il·lustració: Guillem de Santa Coloma, 1289, 11 de setembre, quan el fan fora del casal... però el compensen amb una altra propietat per la qual haurà de fer un cens anyal d'una gallina.

next >

< previous