Descendants of GUILLEM de RAURICH

1. GUILLEM DE RAURICH was born maybe 1152 in Rauric, prop de Sta Coloma de Queralt. He died maybe 1202 at the age of 50 in Rauric (l'estela funerària és de tipus càtar, d'abans de la croada genocida de 1209).
Guillem de Raurich, és un personatge que es troba amplament documentat del 1172 al 1196, al Diplomatari del monestir de Sta Maria de Santes Creus, (975-1225) estudiat, transcrit i comentat per Joan Papell i Tardiu en dos volums, editats per la Fundació Noguera de Barcelona, el 2005.

Surt signant-hi disset documents, un d'ells del 1185, després del rei d'Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, Alfons el Cast. En un altre, hi fa de jutge i mitjancer en unes diferències entre els monjos i un particular.

Fou un factor molt important, l'establiment d'aquell reial monestir en ple segle XII, traslladant monjos des de Valldaura, amb l'actuació dels cistercencs, aconsellats per Guillem de Raurich, entre d'altres.

*Com ens mostra Josep M. Sans Travé al seu llibre Els templers catalans, Pagès editors, Lleida, 1996; bona part de l'actual Conca de Barberà, resultà també transformada per l'actuació dels templers i dels hospitalers a finals del segle XII. Pàg. 306: "El patrimoni situat a Vallfogona pervingué als templers per donació del seu senyor Gombau d'Oluja ... Als seus dominis de Vallfogona, Llorac i Savallà, hi havia afegit el 1167, els que li pervingueren pel testament del seu oncle Pere de Queralt quan va ingressar a Poblet. Gombau esdevingué senyor de Sta Coloma de Queralt i feudatari de Queralt, Rauric, Montclar, Conesa, l'Espluga de Francolí i Montblanquet".

Gombau d'Oluja o de Vallfogona, es donà als templers de la comanda de Barberà l'any 1196 i també ho feu la seva esposa. Es produïren canvis locals d'herències i de castlans.

GUILLEM DE RAURICH had the following child:

11. BERENGUER DE RAURICH was born maybe 1185 in Rauric.
Hereu, fill o nebot, d'en Guillem de Raurich, un assessor del Monestir de Santes Creus.

He died on 11 Dec 1241 at the age of 56 in Rauric.
D'en Berenguer, n'ha romàs un testament del desembre de 1241 en mal estat de conservació, que fou llegit i transcrit amb útils especials per N'Hug Palou qui l'inclou als seusLibri notularun Sta Coloma Queralt (1240-1262). Un extracte curt:
-(lín. 4) et dimito filie mee ·ferarie· XVIII bestias"
-"dimito fratri meo ·G·.." -(lín. 6) "dimito filio meo ·P· domum meam et omnia..."
-(lín.8) .."Maria domina cum uixerat · discordia cum ·P· filio meo"

És la nòtula 55, crec que té relació amb la 56 i la 57 que la segueixen, datades a 1241, desembre,13. Al seu T.1241, Berenguer es declara en discòrdia tant amb la dona amb qui havia estat casat (Maria Raurica) com amb els seus germans ·G· i ·P·, fent hereu al seu fill Pere hagut amb la Maria. Del fill d'aquest Pericó, el futur Guillem de Llorach, se'n conserva una acta de compra de finca a Rauric del 1286, on es reconeix fill d'Ermengou (ACA N.V.148).

A continuació del T.1241 de la n.55, el baró Pere 2-on de Queralt, qui havia ordenat (nòtula 48, desembre,1):"que tots els vassalls amb terres al seu terme, plantessin deu arbres fruiters, la meitat dels quals havien d'ésser f igueres", defineix el senyoriu de Raurich a favor de P. Bremond i esposa, als qui havia tret abans del castell de la Figuerola (són les nòtules 56 i 57). S'assegurà així les rendesde Rauric, donada la minoria d'edat del successor natural del difunt.

SADUNEDA DE PILIS was born maybe 1210 in Les Piles, prop de Santa Coloma de Queralt. BERENGUER DE RAURICH and SADUNEDA DE PILIS had the following child:

111. BERENGUER D'EN RAURICH DE SANTA COLOMA was born maybe 1232 in Rauric. He died on 1 Apr1289at the age of 57 in LesPiles, near Santa Coloma de Queralt.
// Nasqué vers el 1232 a Rauric. Va morir l'abril de 1289 a Les Piles, prop de Santa Coloma de Queralt a l'edat de 57 anys. La seva vídua Ramona Biure i el seu fill Pere Rauric el succeïren en l'abundosa documentació notarial de Santa Coloma de Queralt.

BERENGUER D'EN RAURICH DE SANTA COLOMA i RAMONA BIURE deurien casar-se vers el 1280 a Les Piles. D'aquell any, no se n'han preservat notarials colomins a cap arxiu públic, ni a l'ignorat fins ara de Les Piles a l'AHAT però, al plec 7 d'aquest darrer, hi ha una venda conjunta datada a gener del 1282, on hi declaren tenir fills majors de 14 anys.

El 15 de maig de 1284 (ACA-N.V.1798), "·Pere· gairós de Rauric, ·Berenguer gairós de Rauric et ·Bernat· de Gispert" de Santa Coloma, deuen 67 sous a Jucef Franc, jueu. Al f.30 del mateix volum, inscripció 2a, diversos prohoms com "Burdus de Queralt et Bereguer de Rourico".."per nos et nostros, manusllevamus Berengarius d'en pellicer, baiulus", a 5 dels idus de novembre.

Al f.45v. I.3a, de l' ACA com N.V.1798, hi llegeixo:

"Bartolomeus Queralto de Montesuperbo debo vobis ·Bgro· den -R- Sancte Columbe ·XL· minus nona solidi quos permito rationem mutuis ad festo Sancte ·Marie· augusti et dono in de Fide -Jacobo Zellalbi et Boracium Dominici de Sancta Columba. Idus j anuary Testes ·P· Scolaris et ·Petrus· Artaue";datat per l'any de l'encarnació, correspon al gener del 1284 (al f.58v. de klds aprillis, hi ha inici d'anyad encarnacione domini).

L'any 1287, el trobem com a participant i testimoni al costat de Galceran de Miralles, Gombau de Santa Oliva, Guillem de Llorach i el castlà Guillem de Santa Coloma (A.C.A. notarials v.148).

Exerceix de creditor com "Bngro d'en ·R· de Sancta Columba" . Datat a 5 calendes de març de 1288, atorga un crèdit als senyors locals Guillem de Cirera i Elicsèn (de Santa Oliva), nomenats administradors per Pere III de Queralt a gener de 1288 (ACA, N.V., vol.148, sense foliar).

Al volum de l' ACCB ref. 3503.4, iniciat a gener de 1288, en Berenguero den ·R· de Santa Coloma atorga diversos crèdits. Al foli 20 del març, hi actua de fiador o garant d'un crèdit atorgat pel jueu Mosse de Carcassona a Berenguer de Sant Genís i a Bernat de Conesa.

A 12 kls març de 1288, n'atorga un altre de 4 mesures d'ordi a Berenguer del Castell de Rauric, escrit "bnger de castro de rouric", a retornar per la festa de Santa Maria d'agost, una expressió molt corrent als contractes de l'època. Ens permet contrastar dues persones amb un apel·latiu semblant.

Burdus de Timor, castlà de Les Piles, el descriu com "Bngr filius quondam Berengueri & Sauduneda de Pilis" en la venda que li fa el 4 juliol de 1288 d'un mas a Les Piles, descomptant-li del preu el crèdit que Berenguer havia atorgat abans a la dona d'en Burdus, Ermessenda Micola. Burdus de Timor hi precisa que el mas havia estat de Ramon de Les Piles, de qui n'he localitzat i copiat el testament del 1264, AHAT, fons de Les Piles, ll.5. En la versió del mateix contracte que ens dóna el notari P. de Muntanyola al seu manual (ACA, N.V. 152, f.44 v. -digitalitzat l'estiu de 2014-), la mare és Saduneda de Pilis, sense esmenes. Els mateixos testimonis i la mateixa data: Pugudut clergue, Jacme Zellalby, i Ramon Piquer. 4 juliol 1288.

Al foli 48 que correspon al mes d'octubre, en la 1a inscripció, el seu fillPere den ·R· de Santa Coloma, compra una casa per 90 sous i, en la 3a inscripció, en ·Berenguero den ·R· de Sta. Coloma, atorga un crèdit de 120 sous a Berenguer Estefaniu i llur fill dit també Pere.

A gener de 1289, Berenguer, li ven la finca que posseïa a l'entorn de Rauric a Pere Mercader i esposa. Al març de1289 deuria enmalaltir: elsubstitueix la seva esposa "Raymunda uxoris Brg Raurich" i,al maig,ja li agafen el relleu el seu fill Pere, associat amb el fill de la Raymunda, Guillem de Santa Coloma, escripturant una societat mercantil i administrativa, que succeí la d'en Berenguer.

Les obres següents, m'han servit de guia. mestratge i d'ajud en la recerca:

"Libri Notularum de Sta. Coloma de Queralt, 1240-1262", en dos volums per N'Hug Palou Miquel, editats també per la Fundació Noguera de Barcelona, 2009.

"Diplomatari d'Alguaire i del seu monestir duple de l'orde de Sant Joan de Jerusalem,1300", d'en Jesús Alturo i Perucho, Barcelona el 2010.

"Roger de Llúria, el gran almirall de la Mediterrània", dels dos Antoni J. Planells, pare i fill, publicat per Editorial Base, Barcelona, 2011.

ÍNDEX d'arxius, notarials consultats. Còpies i transcripcions:

AHAT de Tarragona, fons notarial de Sant Martí de Les Piles, lligall 5 (1264-1275) amb el T.1260 d'en Ponç de Les Piles i el repartiment del 1264 de les rendes i potestats dels castells de Pontils i Guialmons, entre Guillem de Timor, Berenguer de Bonviure, Pere de Queralt, Berenguer de Queralt i Ponç de Queralt.

ACCB de Montblanc, fons de Santa Coloma, referència 3503.2, f.4r.I.2a.-préstec que agafa Pere III de Queralt el 1276, a retornar per Nadal i per la festa de Santa Maria d'agost de 1277. En són avaladors Guillem de Santa Coloma, 1-er, i Guillem de Pontils.

AHAT de Tarragona, fons de Les Piles, lligall 6, acte d'homenatge a Guillem de Queralt, 1277.

ACCB de Montblanc, fons de Santa Coloma, ref. 3503.3, f.3r. I. 3a. -venda d'una finca propera al seu feu de La Figuerola, que li fa Guillem, en qualitat de batlle de La Figuerola, el 1281, al seu amic Guillem de Pontils. Retratada i transcrita.

ACA, Notarials varia 1798, f.45v. Ins. 3a.: "Bartolomeus Queralto de Montesuperbo debo vobis Bngro ·den R· Sancte Columbe ·XL· minus nona solidi quos permito rationem mutuis ad festo Sancte Marie augusti et dono in de Fide Jacobum Zellalbi et Boracium Dominici de Sancta columba, idus januarii" (1284)

ACA, Notarials varia 1798, vers f.60 v. I. 1a: "·G· de Sancta Columba miles conduro vobis Bernat Franc de Sancta Columba quondam mulum pili bru ... dar perditum muli ·C·XXXX· solidi et de mibus perditis dono vobis Fide ·P·Artau et ·Bn· de medianis Testes ·G· de Queralto et ·Arnaldus· Tarracona, ·X· klds juny" (1284)

ACA, Notarials varia 1798, originat - iniciat pel notari Pere d'Altet a Santa Coloma de Queralt, recent catalogat el 2015, continuat per Pere de Muntanyola sota la direcció d'en Bernat de Bianya et altri. Abasta des de l'agost del 1283 fins al març de 1285. f.75r., post testament 1284, juliol, de Joan Mirall, de testimonis: Monteacutus de Rourico i ·P· den ·R·

El 1-er testimoni ja no hi surt més en nòtules posteriors. Sabem, per la publicació del Diplomatari de Pere el Gran, feta per Stefano M. Cingolani, que Montagut de Raurich es troba entre els defensors del setge de Girona de l'any 1285. S'hi deuria establir. En terres gironines, el llinatge dels Raurich, hi ha romàs actiu fins els nostres dies.

ACA N.V.1798, f.82r. in presentia me ·R· d Alteto publici notarius Sancte Columbe et testimunium infra scripto ad quo specialiter convocatorii ·G· de Ceraria miles, constitutus in presentia ·P· de Queralto comendatoris Jacme d'Uluya et ·P· de Queralto et Galcerandus de Mirayles et Bernardus de Bianya juriti Cervarie- manifestidis Sancte Columbe pretestatus fuit quo in prereceptor ini..,Vkldsseptember1284.

ACA, N.V. 148, d'abril 1287 a l'abril de 1288. Al f. 2v., hi ha el bescanvi de terrenys que fan en Guillem de santa Coloma i en Giner de Cleressó. (Hi ha una font dita així al Sud de Santa Coloma).
Vers la fi, datat a 5 de març 1288, hi ha el crèdit atorgat per Berenguer ·den R· de Santa Coloma amb el "et de Calvell", referit al cavaller Guillem, quan cita els seus col·legues per a la justa de Cleriana (d'Argençola), a celebrar per Sant Berenguer Oromir.

ACCB 3503.4, a Montblanc, de gener de 1288 al abril de 1289, seguit de l'ACCB 3503.5 que abasta fins febrer de 1290, seguit del ACCB 3503.1, quadern de l'estiu de 1290 a Montblanc.

ACA N.V.149 d'abril de 1290 a nov. de1290. I.3a v.:"Bernardus Stephes de Guialmons debo vobis ·P· Calvell de Cleriana ·XLV· solidi ad festum Natalli rationem unius bouis de pili vermeyl -Fide Jacme Sanauja, testes et dies ut supra (·Bn· Codines Jacme Scola ·VII· kld octobris" (1290)

ACA N.V. 150, d'octubre de 1292 a juliol del 1293. Conté donacions i préstecs, Guillem i Pere R. ACCB 3505, a Montblanc, del juliol de 1293 a l'abril del 1294, 177 folis. Del notari Bernat Botí. ACCB 3506 de Montblanc, del 1294 a l'abril de 1295, amb la pre- sortida d'en Guillem de S.C. ACA de Barcelona, N.V. 151, d'abril 1295 a l'abril de 1296. Els següents ja són tots a Montblanc.

ACCB, referències 3507 i 3508, a Montblanc, d'abril de 1296 al de 1298, del notari Bernat Botí.

ACCB 3510, d'abril del 1303 al del 1304, volum gruixut tamany foli, del rector-notari Bernat Ferran i el seu ajudant Jaume ·ff·, qui fou esclau sarraí d'en Guillem ·ff· de S.C. fins juny del 1305. Se'n conserva la carta de manumissió!.

ACCB 3513, d'abril del 1305 al de 1306, corresponen al notari Bernat Ferran. Fons de Santa Coloma a Montblanc.

ACCB 3514, 3515, 3516, i 3517, els quals cobreixen, a Montblanc, de l'any 1307 al 1311. Segueixen els manuals notarials d'en Bernat Ferran fins la referència 3532 que cobreix l'any 1325. NOTES DE PROCEDIMENT:

*La consulta continuada en la sala del volum recent catalogat de l'ACA de Barcelona,l N.V.1798, que abasta el període colomí del 1283 al 1285, el qual porta inserts punts de lectura impresos del rector-historiador Mn. Joan Segura Valls (+1909), va portar-me altre cop a Montblanc, per l'ACCB ref.3544 que cobreix l'any 1327. Al N.V1798, del 1284, hi ha una carta solta de donació, datada el 1327.

**El 26 de novembre de 2015, he tornat a retratar documents a l'ADS de Solsona on, els plecs més antics de les Oluges (1, 44, 45 i 46) són dels anys 1327, 1338, 1370 i 1381.

*** El 20 de gener de 2016, en una nova recerca a l' ACCB de Montblanc, hi he retratat 127 folis del volum notarial colomí corresponent a l'any 1333, localitzant-hi sis documents referits als descendents del castlà Guillem, mort el setembre de 1310 a La Figuerola. En particular, un acord pel traspàs de jurisdicció de la vila de Les Oluges entre els fills, Guillem i Ramon·ff·, i un nét, en Pere·ff·Mir (f.106r., I.1a i 2a). L'altra part, és en Bernat d'Oluja, cavaller del rei Alfons d'Aragó.

**** Encara ho he acabat de polir, amb unes baules inesperades i amagades:
-El 3 de març de 2016, els notarials més antics preservats de Freixenet a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Alls folis més antics preservats, hi he localitzat documents d'en ·Francesc Raychs·, rector-notari de Freixenet l'any 1407.

-El 14 d'abril de 2016, he localitzat en Bernardus, el notari cerverí del 1416, fent de rector del monestir de Santa Maria de Manlleu ..i el seu cosí germà Bartomeu Mir, fent de canonge a Vic, l'any de 1401. ACF632 i ACF646 de l' A.B.Episcopal de Vic.

-El 2 de desembre, he localitzat unes compra-vendes de terres al terme de Castellfollit escripturades entre els anys 1370 i 1413, a Ivorra (lligalls 50 i 51) de l'A.D. de Solsona. Una finca -vocata- o anomenada RAYC el 1389, que contribuí a la fixació escrita del cognom -Rahich- que, el juliol de 1416 a Cervera, ja s'hi troba amb tota claredat.

Cinc -de Rahich-, pare, germans, fill i oncle, documentats en una acta de 1426 en un volum de la batllia de Calaf, meravellosament restaurat a cura de l'Ajuntament actual, el deixaren ja fixat definitivament dins la genealogia històrica catalana. La transcripció recent (2017) del 2.on foli de l'esmentada acta, m'ha fet veure que s'avortà per via judicial la continuïtat d'aquestos genuïns -de Rahich-, passant el mas i l'apel·latiu al seu cosí Montserratus Rahich (1408- + vers 1465) de qui descendeixen tots elsRaïc, Raïch i Raich catalans.

RAMONA BIURE, daughter of ARNAU DE BIURE, was born maybe 1242 in Santa Coloma de Queralt.She signed a will on 7 Nov 1293 in Sta Coloma de Queralt.She died maybe 1294 at the age of 52 in Sta Coloma de Queralt.
Es deuria casar amb el 1-er Guillem de Santa Coloma i, després d'enviduar, vers el 1277, va re casar-se, vers el 1280, amb Berenguer den Raurich. Al lligall 7 de Les Piles, conservat a l' AHAT, hi ha una escriptura del gener de 1282 on es venen una finca a una altra parella declarant-hi que, ell i ella, tenien fills d'un anterior matrimoni, majors de 14 anys.

Fa de suplent d'en Berenguer en uns debitoris del març de 1289, pel seu 2-on espòs malalt. Va atorgar un préstec com a Raymunda uxoris de Berenger Rourich el març i, a maig de 1289, ja li agafaren el relleu el seu fill Guillem, associat al fill del seu darrer espòs, constituint la societat que veurem més endavant:"·f f · ·Guillem· de SantaColomai·Pere·CalvelldeCleriana", documentada en diversos crèdits fins al seu tancament de1292.Al testament, hi posà de marmessors:·G· Miró i en ·P· Rauric. És el més antic de la nissaga i ens aporta força informació genealògica. Dels seus homes, Guillem de Santa Coloma, el castlà- pare documentat en notarials del 1262 per n'Hug Palou i Miquel i en un de l' ACCB de 1276, i l'esmentat Berenguer d'en Raurich, sols en tenim contractes, però cap testament.

La recent digitalització, feta a l' ACA de Barcelona, de tot el volum N.V.152, ens aporta, al foli 61, que Galda esposa d'en Guillem de Vilalta i el Bord de Vilalta, fan una proposta de retornar 55 sous barcelonesos a Ramona, esposa vídua d'en Berenguer de Raurich. Es tracta d'una meravellosa i bonica prova pericial en un text de deu línies, escrit de la mà d'en Pere de Muntanyola a idus d'agost de 1289, el mateix any que havia enviduat, per segon cop, Na Ramona Biure i quan, els socis "·ff· Guillem de Santa Coloma i Pere Calvell de Cleriana," eren actius amb la seva societat constituïda a maig d'aquell any.

Na Ramona va testar el 7 novembre de 1293 amb el notari Bernat Botí, a Santa Coloma de Queralt. Ens hi esmenta marmessors i nebots -el fill n'era llavor absent-, i també les seves filles Bartomeua i Maria Gràcia de Santa Coloma, casada amb Pere Amat, la seva néta Sibil·la Amat, a més de la seva neboda i fillola, de son germà Guillem, la Maria. La sap molt llarga: tot i que deixa cereals i diners per a misses a l'església de Santa Coloma i a la de Santa Maria de Bell·lloc, ho fa de quantitats que li deuen... de les quals n'assegura el cobrament per part dels eclesiàstics notarials, llavors sempre pendents dels delmes i de les taxes.BERENGUER D'EN RAURICH DE SANTA COLOMA and RAMONA BIURE were married maybe 1280 in Sta Coloma de Queralt.

BERENGUER D'EN RAURICH DE SANTA COLOMA had the following child:

1111. PERE RAURICH -CALVELL DE CLARIANA- was born maybe 1255 in Clariana d'Argençola.

Nat vers el 1255 a Clariana d'Argençola. Fa tres anys que en sé d'ell, per l'estudi i la còpia dels notarials colomins conservats a l' ACCB de Montblanc, iniciada el primer trimestre del 2013. L'hem pogut confirmar amb el volum digitalitzat de l' ACA, N.V.152. Consten inscripcions en set volums notarials més, des del 1288 fins 1297. Quatre lligalls són a L' A.corona d'Aragó (ACA) i altres quatre a l'ACCB de Montblanc.

Al N.V.1798 de l' ACA, f.23r. I.4a:"Quod ·Bernardus· de Soler, carnicifer Sancte Columbe, dono vobis ·Petrus· Rouric quodam trocium terre ad laboratorem in termino Sancte Columbe, in loco notato la garganta ad ·IIII· gareita hoc ita detit me quantum fidelit rm in mision... et si forte feccicit ibi plantatam quo exp leta laboratorem possitit accipe medietate. Testes ·Bn· de Medione - Jacme d Anglaria -V- kld - novembris", (del 1283). Té tota la pinta de tractar-se d'un primer establiment.

Alfoli75r.I.2adelmateixN.V.1798-del7juliolde1284,onhitestaMartíReig,eltrobem al'acabament del testament, de 2-on testimoni:Monteacutus de Rourico - ·P· den ·R··, tal com feia el seu pare ·Berenguer· den ·R· (per Rauric).

Al N.V.148, volum notarial regular, iniciat l'abril de 1287 (foli 3-er) hi tenim:

"·P· Nicholas Borraz Puj ol, Bo Tomas Gllemi, Dalmacius de Sendomi, Gllmus de Stevila et ·P· Novela de Ceraria debitamus vobis ·Po· den ·R· de Sancta Columba ·LXXV· solidus pagabidus ad Sancte Ma augusti Testes ·A· de Plano, Jacme Zelalli, ·VI· idus ap rilis".

Ens mostra que usava l' apel·latiu comercial del seu pare Berenguer, atorgant crèdits. Eren mitja dotzena els creditors que operaven a Santa Coloma i se'ls pot seguir bé en els traspassos, tancaments i constitució de les noves societats.

Se l'esmenta com "Calvell de Cleriana", en crear una societat administrativa i financera amb el castlà ·ff· Guillem de Santa Coloma, a 13 de maig de 1289. És notarialment actiu fins el juliol de 1297, signant crèdits com "·P· Calvell de Clariana".

Tenim alguns notarials al llarg de tot el 1288, on encara hi fa préstecs comPere d'en ·R· de Santa Coloma . Aquell mateix dia del "Guillelmus et de Calvell" , de març de 1288 (ACA N.V.148), l'apuntaren encara com "·P· den ·R· dei loci"(del lloc) a la inscripció següent, guiats pel nom comercial del seu pare. Del març fins l'octubre de 1288, n'atorgà d'altres com Pere den ·R· de Sta Coloma.

En establir-se al rabal de Santa Coloma com Pere Rauric, Guillem de Sta. Coloma i Arnau de Falcona, li ratificaren l'establiment. A l'octubre de 1288 (ACCB, 3503.4, f.48 r.I.1a) ·P· Canela et uxor (esposa), li venen una finca del mateix rabal citant-lo encara com·Pere· den ·R· de Santa Coloma, on Miquel d'en Ary, li fa de testimoni. Això darrer l'identifica plenament. Quan constituïren la societat del maig de 1289, Miquel de n' ARY n'és anomenat FIDEJUSSOR o garant del compliment del contracte.

En continuar, conjuntament amb Guillem de Santa Coloma, l'activitat financera de "Berenguer den ·R·" recent traspassat, ho fa deixant que, el soci i castlà Guillem de Santa Coloma, hi participi en meitats iguals, passant-li per status al davant, al contrari de l'assaig tatxat del 1288. Ambdós eixamplen el capital i en Guillem dóna el consentiment o "fratrem meum" a la participació de Miquel de n'Ary, com a fidejussor.

Tot seguit de l'escriptura de constitució societària del maig de 1289, l'escrivà notarial encara enregistrà un reconeixement de deute a favor de "·P· Rauric de Santa Coloma", com era conegut fins el moment, denominació que no tingué continuïtat, desapareixent dels notarials com la del seu pareBerenguer den ·R· de Sta. Coloma, en aquest cas per defunció. El "calvell· mal llegit rahich", se li aplicà a ell i no a 'en Guillem ·ff· de Santa Coloma, el 2-on castlà d'aquest nom, qui apareix al davant d'enPere de Clariana fins el maig de 1290, tot i haver perdut la seva condició de castlà a setembre de 1289.

Els trobem encara junts a febrer de 1290, quan actuen de testimonis en un crèdit concedit per"l'Astruch Vives". En Pere usà l'apel·latiu de la seva esposa Maria, en actuar de creditor a Santa Coloma de Queralt.

Fins feia poc, havia existit un Pere de Raurich amb fama de banyut (el presumpte pare d'en Guillem de Llorach, 1281 ACCB 3503.3) d'ací que preferís el "de Cleriana", d'on n'era la família tot i que, d'antuvi i fins el segñe XVIII, qui es casava amb una pubilla, n'adoptava el cognom.

La digitalització del N.V.152 de l' ACA, f.81v., ens ha aportat una altra societat, constituïda per en Pere, aquest cop amb Arnau Magí de Zavit, a primers de gener de 1290. També per un any:"f actimus societate quo durate volumus unum annum.."Al f.2r. del N.V.150 de l'ACA, corresponent a l'any de 1292, hi tenim:

-"Berenguer f romit de Queralt debeo vobis ·Petrus· calvell de Cleriana, quadraginta quinti solidi barchinonensis in p rimo vencto. a f esto Natallis Domini. Rationem unica bovis p ili lord . f ide ·Petrus·
f romit de Queralt -II- mensis octobris. testes ·Bernardus· dez Caors et Petrus Sabater". (ací l'ela final de ·calvel· fou barrada per Bernat Botí, senyal de correspondre a un so d'ella ·ll·). S'han preservat, de l'exercici de 1293, alguns préstecs més d'en ·P· calvell de Cleriana, -tres en concret referits a Ramon Tort de Zavit-.

El seu ex- soci Guillem, participa com "Guillem ·f f ·", fill de la vídua d'en Berenguer·ff· , als C.M.(capítols matrimonials). Aquest ·ff·(f frari) els identifica ambdós com a confrares o membres de la fraternitat de Santa Maria de Bell·lloc, del majoral de la qual cap avall, molts d'ells eren casats. (ACA, N.V.152, f.83v. 5 de juliol, repetits al volum regular de la cúria: ACA, N.V.149, f.53r.v., amb data 7 de juliol).

Al f.40v. d'aquest N.V.149 del 1290, abans dels C.M. d'en Guillem, hi ha un curiós reconeixement de deute que li fa ·Arnau· Cardona de Fillol a Pere Calvell de Cleriana, seguit d'un altre, correlatiu, per la mateixa quantitat de 28 sous que agafa en Pere Calvell d'en Mayr Samuel, judeo,(?!).

El distanciament es consolidà amb el nou casament d'en Guillem amb la Maria Amat i també, com hem vist a sobre, per la nova societat que formà Pere amb A. Magí de Civit.

PERE RAURIC DE SANTA COLOMA, testà l'octubre de 1294 (ACCB 3506 f.94v.) esmentant la seva esposa Maria, la seva filla Ferrera i els dos fills Bartomeu i Borraç. No hi diu res de l'ús de la seva signatura notarial. En feu el darrer ús a mig juliol de 1297 (ACCB 3508 f.56r.) quan, a primers d'agost del mateix any, el seufill petit, en BORRAÇ, l'hi estén a sa mare un rebut de 50sous per la legítima (ACCB 3508 f.60v.61r.)

PERE RAURIC de Santa Coloma i "MARIA Calvella", tingueren una vida notarial molt discreta, pels 6

documents. En canvi, la firma notarial: Pere Calvell de Cleriana, és present en vuit volums notarials, uns actualment a l' ACA de Barcelona i els altres a l' ACCB de Montblanc.

De 1297, juny, hi ha apuntats uns préstecs atorgats per·P· Calvell de Clariana, els quals l'especialista Yom Tov Assis, no va numerar entre els tractes 1761 i 1765, cosa que manifesta que, ni pel nom ni pel tipus de crèdit practicat, foren reconeguts com a jueus per un especialista en el tema. Té importància que són els darrers localitzats a nom d'en Pere Calvell de Cleriana, tot i que hi ha força notarials posteriors.

*Vers 1995-1998, quan els volums eren a l'AHT de Tarragona, l'esmentat especialista holandès només numerava els crèdits jueus a l'esquerra, excloent-ne els altres.

**Les societats de ·Ramon ·ff· Artau, succeïda per Bnger den ·R·; la de Marchi ·ff· i la de Piquer ·ff·, documentades el 1276, 1286 i de 1292 a 1303, tampoc eren "de jueus". Seria impropi d'uns confrares de Santa Maria de Bell·lloc,(·ff· = fideli frari en docs. coetamis) però si que ho són la majoria dels debitoris preservats des del 1288, deguts a Mosse de Carcassona, Yucef Franch i l'Astruch Vives, entre d'altres. Mosse i l'Astruc Vives, encara són actius creditors entre el 1295 i el 1303. Segons el llibre de Gregory B. Milton, editat a New York el 2012, administraven inversions d'alguns nobles cristians com Pere sa Goda.

MARIA CALVELLA, daughter of PERE CALVELL, was born maybe 1256 in Clariana d'Argençola. PERE RAURICH -CALVELL DE CLARIANA- and MARIA CALVELLA were married maybe 1273 in Clariana d'Argençola. PERE RAURICH -CALVELL DE CLARIANA- and MARIA CALVELLA had the following children:

11111. BARTOMEU RAURICH was born maybe 1274 in Clariana.
Fill gran i hereu de les cases, al T.1294, octubre, d'en Pere RAURICH de Santa Coloma, que utilitzava la firma notarial de Pere CALVELL DE CLERIANA. El 1297, conjuntament amb la mare, MARIA, aprova el pagament de la legítima de son germà petit BORRAÇ.

11112. FERRERA RAURICH was born maybe 1277 in Clariana.
El 1297, agost, ajuda a sa mare MARIA a pagar-li la legítima a son germà petit BORRAÇ. És esmentada al T.1294, octubre, del seu pare PERE RAURIC de SANTA COLOMA.

11113. BERNAT BORRAÇ was born maybe 1280 in Clariana.
Consta al testament del seu pare, 1294, octubre. Pere Rauric de Santa Coloma amb el seu nom de pila, Borraç. Li deixa 50 sous en concepte de legítima.

Un cop mort el seu pare, l'agost de 1297, cobrà la legítima i l'hi estengueren un rebut notarial. La mare, Maria, a l'apunt següent (ACCB 3508 f.61r.) confirmà haver rebut una quantitat complementària de la seva filla Ferrera, garantida per una vinya i la setena part que li corresponia, la qual va servir per pagar la legítima d'en Borraç. Li'n correspongué la setena part, com puntualitza sa mare, Maria.

BERNAT BORRÀS, es confirma successor parcial en una acta del 18 juliol de 1306, (ACCB 3513 f.35r. ja del notari Bernat Ferran), amb l'ex esclau sarraí (manumís el 1305) d'en GUILLEM de S.C., Jaume ·ff· de testimoni. Els notables locals, en Pere AMAT inclòs, l'autoritzen a usar la firma notarial del seu pare Pere amb la única finalitat de cobrar-ne un deute que quedava pendent. Tenim ací l'inici d'un altre llinatge, els Borràs de Santa Coloma, a partir de passar-ne el nom de pila a cognom. El 7 de setembre de 1849, neixerà una filla de Manuel Raich Costa, casat amb Raimunda, filla de Maria Borràs.

En un plec notarial de l'any 1327 de Les Oluges, retratat a l'ADS de Solsona el nov. 2015, fa de Fide o avalador d'en Ramon de Rabinat (l'actual Rubinat), en un deute de 12 sous contret amb Guillem Colomer. Dues nòtules dalt, hi ha un Arnau Llorach de testimoni d'un altre deute amb aquest Guillem Colomer, prova de les relacions personals i comercials segarrenques d'aleshores.

MARIA RAURICA was born maybe 1215 in Sta Coloma de Queralt.
A novembre de l'any 1259, fa hereu el seu fill gran quan contrau matrimoni. Són les nòtules 477 i següents dels Libri .., molt ben transcrites per n'Hug Palou i Miquel. La 33 (477) diu:
-"Quod ego Maria reuricha heredito te .p . reurich filium meum de omnibus habeo. Testes bernardus guilibert et p . artaldi"

BERENGUER DE RAURICH and MARIA RAURICA had the following children:

111. PERE DE RAURICH was born maybe 1235 in Sta Coloma de Queralt.
Pere de Raurich, surt en diversos documents al costat d'en Pere de Queralt, el baró mort el 1275 a Lleida (Dicc.Ha de Catalunya), enterrat a Santa Maria de Bell·lloc, a frec de Santa Coloma de Queralt, pare d'un home de confiança homònim del rei Pere el Gran, com veurem ben aviat.

Als Libri Notularum. en parlen les nòtules 477, 480, 481, 482 i 483, transcrites i molt ben explicades per N'Hug Palou i Miquel, quan s'ocupen de l'heretament que li fa la seva mare Maria Raurica, de la disposició dotal de la mare de la seva esposa i del debitori garant i del seu esponsalici:

-N. 39 (483) , 1259, novembre,12: "Quod ego .p . reurich facio tibi .Marie. filie Guilelme tixidore quan duco in uxorem tempore nuptiarum nostrarum de .CC. solidos.

Les nòtules 478, 479 i 512 de 1259, es refereixen al reconeixement i pagament de la llegítima (200 sous) al seu germà Montagut de Reurich.

El 2 de novembre de 1260, nòtula 585, fa de testimoni a Pere II de Queralt (frare templer) en una àpoca concedida per Ponç de Timor. L'altre testimoni és Arnau de Queralt:
-Quod nos Poncius de Timor.. concedo vobis f ratri Petro de Queralt-- DC solidos monete Bar(chinona) quos mihi dedebatis. A. de Queralto et P.Reurich est hoc IIII k. nonas novembris".

A la nòtula 646 dels Libri notularum, un Pere Raurich casat amb Guillema, germana d'en Pere Bru, rep un eixovar d'aquest darrer. N'Hug Palou la data a 1 de maig del 1261. Si no es tracta un altre Pere Raurich homònim, la Maria Teixidora hauria mort de jove, potser de post part.

MARIA TEIXIDORA, daughter of GUILLEMA TEIXIDORA, was born maybe 1238 in Sta Coloma de Queralt. PERE DE RAURICH and MARIA TEIXIDORA were married on 12 Nov 1259 in Sta Coloma de Queralt. PERE DE RAURICH and MARIA TEIXIDORA had the following child:

1111. GUILLEM DE LLORACH was born maybe 1265 in Rauric, near Santa Coloma de Queralt.
A la transcripció 185 del Diplomatari d'Alguaire..., a 15 de maig de 1280, es solventa una queixa de la priora Sibil·la d'Oluj a per haver allotjat al monestir d'Alguaire molts homes armats. Hi trobem un jove Guillem de Pedrito al costat d'en Burdus de Timor, com "testes huius rei".

Burdus de Timor es troba tan documentat a les nòtules inèdites de l'A.C.A. com a les de l'A.C.C.B. de Montblanc, fins el juliol de 1288. En tenim fins i tot la seva nòtula de casament del 1260, conservada a l'AFFM d'Arenys de Mar i transcrita d'Hug Palou i Miquel.

En Roger de Llúria, nomenat almirall el març de 1283, els portà a moltes victòries. Vingueren aquí l'estiu de 1285, destruïnt la flota francesa davant de Roses. Per terra, l'exèrcit català, va empaitar i desfer els francesos al Coll de Panissars. En Pere de Queralt tornà al seu senyoriu. Els dos reis, Felip l'Ardit de França i el nostre Pere el Gran, moriren a la tardor de 1285.

Quan torna, en Guillem compra una finca al costat del mas de Raurich i Gombau de Santa Oliva li fa de testimoni, a més del seu oncle Berenguer den ·R· de Sta Coloma i del seu cosí p olític ·G· de Sta Coloma. És novembre de 1287, en Gombau li fa una pignoració i Guillem es casa amb la seva filla,Na Blanca de Santa Oliva. A novembre de 1288, els hospitalers de St.Joan, amb Sibil·la d'Oluja, priora d'Alguaire, compren noves propietats, castell de Tous inclòs.

A 16 kls desembre de 1288 (ACCB 3503.4), participa en un procès contra Maymó d'en Beneyt, dirigit per Bernat de Bianya a Santa Maria de Bell·lloc, actuant-hi de postulant. Maymó encara els deu diners en una altra relació pública del febrer de 1290, conservada a l'ACCB, dins del volum 3503.5.

Des de juliol de 1294, Guillem de Llorach, fa un temps de batlle de Sta. Coloma, d'acord amb la transmissió que li havien fet i rep la cessió de béns del ·Guillem· de Santa Coloma -2.on. A gener de 1306, és testimoni final de la venda de l'hort que fan Guillem de Santa Coloma i Maria, l'esposa d'aquell. L'any 1310, autoritza la venda d'una finca del recent difunt castlà, la qual acaba adquirint Ramon Pinyol el 1312.