Els Morera de cal Perotet

MONTSE RUMBAU

Foto: Cal Perotet, pel sud.

Robatoris i assassinats. El segle XIX va ser un segle molt convuls, i van ser molts els que van patir la inseguretat d’aquells anys, tant en els masos com en els pobles.

Els Morera viuen a Tous i van marxar de cal Perotet cap a la segona meitat del XIX; en aquests mateixos anys, ho van fer també els de cal Massip; i els Bartolí de cal Claramunt viuen a Sta. Coloma i fa molts anys que van deixar el mas. Però, per sort, encara hi ha qui ens pot explicar amb forces detalls aquestes històries rurals del nostre territori.

La vida continua i les velles històries d’assassinats queden molt lluny. A la majoria de masies, ja no s’hi viu, en algunes, tan sols els caps de setmana i estius, i per gent que són de fora. Les masies on hi viuen pagesos descendents dels qui hi havien viscut durant generacions, es poden comptar amb els dits de la mà.

Però també hi ha gent jove que passen a viure en les antigues masies, on poden estar prop de la natura, i tenir horts i gallines. Amb els cotxes, ja no hi ha distàncies llargues, els nens van a l’escola i ells tenen relacions fins i tot professionals amb poblacions veïnes. És el cas de la Verònica i la seva família que estan vivint a cal Perotet, i una altre parella que viuen a la masoveria del mateix mas. D’aquesta manera les antigues parets s’omplen de vida, i les rialles i els crits de la canalla s’escampen pels camps i boscos del voltant, tal com havia passat durant segles i segles.

Els Morera són de Tous. Ja fa molts anys que hi viuen, però temps enrere, vivien en un mas, a cal Perotet, prop del Saió i del Coll del Guix, entre Tous i Sta. Margarida de Montbui. Tenien el mas i la masoveria, amb la serra de la Tossa de Montbui ben a prop, amb boscos i sembrats, i pròxims a dues masies: cal Milà i cal Nieló. De terra no molta, ni gaire bona, és molt gravosa, bona per vinya, però no tant per cereals. Tenen tres trossos, i fa uns tres o quatre anys, els van aplanar, en van treure els marges i en van fer un únic tros, quedant ara una parada gran.

L’avi Morera, en Joan, va néixer al 1928, ara té 88 anys, és molt pròxim i agradable,

i se’l veu encuriosit per les coses, parla de la família, de les terres, del mas, i tant explica coses d’ara com del passat.

Quan ell era jove, als anys 40, a casa seva es van fer càrrec de les terres de cal Massip. Cal Massip, és un mas de la Roqueta, entre Tous i Bellprat, i hi havien viscut els Massip des de generacions i generacions, fins que es van vendre el mas i les terres. Els Jover, de la banca Jover, van ser els que ho van comprar. Havia de ser cap a la segona meitat del segle XIX, segurament cap al 1870-80. Pedro de Miguel Jover és qui avui dia està al cas de les terres de cal Massip. La seva tieta, la Sra. Maria Jover, usufructuaria del mas, se’n encarregava de la finca, després d’ella va passar a la seva germana, i més endavant, a Pedro de Miguel.

Els Jover, els Jover-Casas, també tenien finques a Pontils i a Copons. A Tous hi anava un administrador dels Jover, que era de Copons, era qui, a l’era, quan es segava a mà, comptava les garbes per saber els sacs de gra que en podria sortir. Els Jover no havien vingut mai a Tous, i va ser la Sra. Maria qui va començar a venir als anys 40. S’hi passava temporades a l’estiu, i s’estava a la fonda de cal Sabates de Tous. Era alta, i portava una pamela molt gran de palla per protegir-se del sol. I algunes vegades anava, a peu, o potser amb un ruquet, a cal Massip, a veure el mas i les terres. Al mas s’hi estaven els masovers.

El Joan Morera explica un fet dramàtic que van viure els seus besavis. El fet va passar el mes de desembre de 1840. Els Morera celebraven a cal Perotet, una festa important: l’hereu, el Ramon, es casava. El mas era ple de família, parents i amics. Cap al tard, amb els nuvis ja casats, hi va haver ball a l’era. La festa, l’alegria, les rialles, el ball, les corredisses de la canalla, tot, es va interrompre de cop. Una colla de bandolers es van presentar amb les seves escopetes i ganivets. Els caps eren ben coneguts per la zona, un es deia Marimón, l’altre, Casulleres.

Els dos bandolers havien participat en la primera guerra carlina -1833-1840- al bàndol dels carlins. Un cop acabada la guerra, es van dedicar a robar i a atemorir els pagesos de Tous, Sta. Margarida de Montbui, Miralles, Jorba i Copons. Robaven i segrestaven per demanar diners. Però l’acte més greu que van fer va ser justament el de cal Perotet. Van prendre al pare, el Martí Morera, que era vidu de Rosa Mateu, i al Ramon, l’hereu acabat de casar. L’àvia de la casa, la Rosa Segura de Mateu, els va dir que els deixessin anar, que els donava tot el que tenien. Els bandolers van prendre els diners, però se’ls van endur igualment. I prop de Sant Genís de Jorba, els van degollar.

Els Morera, el pare i l’hereu, eren del sometent, potser els bandolers sabien que els havien perseguit després d’alguna malifeta que havien fet, i així l’assassinat havia esdevingut alguna mena de passar comptes. El perquè de les morts no se sap, El Joan Morera creu que va ser perquè eren del sometent. Segurament és el que la família creia i el que es va transmetre d’una generació a l’altre.

Els bandolers s’havien passat amb aquestes morts, els seus delictes que havien començat en simples robatoris havien acabat amb vils assassinats, sense existir un motiu aparent. I aquest cop, ho van pagar car. La persecució la va emprendre el caporal dels Mossos d’Esquadra, Jordi Vidal, de l’Arboç. Aquest va saber que els bandolers volien anar a Rubió per matar l’alcalde. I va ser el capellà de Bellprat -poble entre Tous i Sta. Coloma de Queralt- Mossèn Martí Sant Just, qui va fer la confidència. Els Mossos i el sometent de Rubió, l’1 de febrer de 1841, van aconseguir trobar-los, els van perseguir i els van matar, en un lloc conegut com el Pla de les Bruixes, prop de Rubió.

(La història és explicada per Josep Arasa i Ferrer: blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=267384,

Havent consultat la història de les escuadras de Catalunya, su origen ... de José Ortega Espinós (Libreria del Plus Ultra 1859).

(També la Elisa Vidal, de Tous, va escriure l’Assassinat de cal Perotet, en el seu llibre: Tous, memòria Viva. Relats i llegendes. Editorial Claret. Barcelona 1995)

El caporal Jordi Vidal, quan perseguia als dos bandolers, va saber que al mas Vilà, un mas força aïllat a la muntanya, situat entre Vallespinosa i Pontils, el Marimon, el Casulleres i els seus homes, hi anaven a buscar menjar.

(segons Manuel Bofarull i Terrades: crims a les comarques tarragonines (segle XIX Cossetània Edicions. Valls 2004).

Què va passar a cal Perotet amb els Morera, després d’haver mort el pare i l’hereu acabat de casar? Doncs que la jove vídua, que devia portar vídua tan sols unes hores, es va quedar al mas a viure, i al cap d’un temps, es va casar amb el seu cunyat, el germà de l’hereu mort, que era més jove i fadrí. I aquest devia ser el besavi del Joan Morera actual, que als seus 88 anys, explica el drama viscut pels seus avantpassats en el mas de la família. Segurament als anys 70 o 80 del segle XIX, van acabar marxant del mas i van anar a viure a Tous. L’avi del Joan, es va casar amb una pubilla del poble.

Cap al 1700, 140 anys abans del drama familiar de cal Perotet, n’hi va haver un altre de semblant a cal Claramunt, un mas de Bellprat. Cal Claramunt, no està lluny de Tous, cal Perotet tampoc, estan però en extrems oposats. Abans de 1700, cal Claramunt era conegut com cal Safraner, la raó del nom havia de venir del cultiu del safrà en aquestes terres i potser de la seva venda a la mateixa casa. Una nit, uns lladres van entrar al mas, venien a robar, ho van fer, però també van matar a tots els qui hi vivien. A tots. Tan sols es va poder salvar una noia de la família. Va tenir molta sort, perquè justament aquell dia havia anat a Tous a casa del seu promès. El noi es deia Claramunt. La parella es va casar i van passar a viure a la masia i a partir d’aquell moment, la casa va anar perdent l’antic nom per anar agafant el de Claramunt, el nom que encara porta actualment, tot i que la família ja fa anys que es diuen Bartolí.

Dos fets realment dramàtics que van destrossar dues famílies, els Morera de cal Perotet i a Bellprat, pràcticament la desaparició d’una família sencera que vivien pacíficament en el seu mas.

Foto: Cal Perotet des de cal Milà.

Foto:

Cal Massip, la Roqueta. Prop de Fiol.

Foto:

Cal Claramunt.

La Serra de Queralt de fons.

Foto:

Cal Perotet al mapa, marcat amb un cercle, a la dreta de Tous.

Foto:

Cal Perotet