Montse Rumbau

L’obra de Joan Cererols es caracteritza per una tècnica segura, per una expressió profunda, per una gran sensibilitat i delicadesa i per una gran devoció a Montserrat. 


Doncs una expressió profunda, i moments d’una gran sensibilitat i delicadesa, és el que escoltem aquesta nit, i també moments d’una gran exaltació que no deixa de sorprendre el ser una música religiosa del segle XVII. I el moment culminant d’aquesta exaltació, d’aquesta força, arriba amb  l’última interpretació: una antífona del final de la Pasqua. És el moment de la Resurrecció, el moment més àlgid del cristianisme, i tot el cor vibra al so d’una Al·leluia  que va augmentant d’intensitat per moments fins que sembla que les parets de l’església els sigui impossible de contenir aquests sons, i que aquests no pararan fins a estendre’s més enllà del recinte on ens trobem. Potser això és el que buscava l’autor, expressar amb música i  cants la importància d’aquest moment tan transcendent pel cristianisme, amb una força i una bellesa que res pogués aturar-ho fins a arribar al firmament.


Potser sí que va arribar al firmament, ajudat i impulsat pel silenci de tot l’entorn de l’antic monestir, i també pels sentiments que ens van transmetre a molts dels que estàvem allà escoltant.


Enguany es commemoren els 400 anys del naixement del músic Joan Cererols, i el que interpretaran aquesta nit són composicions d’aquest músic. Un músic que va néixer el 1618, va entrar a Montserrat com a escolà i el 1636 com a monjo. Va ser mestre de música de l’escolania i mestre de la capella durant més de 30 anys. Era un gran músic i tocava diversos instruments: l’orgue, el clavicèmbal, l’arpa, el violí, i encara altres instruments de corda. Va anar uns mesos a Madrid al monestir benedictí de Montserrat d’aquella ciutat, on va aprofitar per conèixer nous corrents musicals. Al tornar a Montserrat, va aportar al monestir aquests nous corrents musicals del barroc que havien arribat a Espanya a través d’Itàlia.  


El que ens van oferir els LEADER CÀMERA, va ser música religiosa, però amb l’ímpetu i la força del barroc. Una de les novetats del Joan Cererols va ser la incorporació de dos cors que a vegades van conjuntats i altres vegades és com un diàleg entre uns i altres i fins i tot podríem parlar en algun moment d’un enfrontament.




Dissabte 14 de juliol:

Segon Concert de les NITS MUSICALS BRUFAGANYA, amb l’actuació del Cor de Cambra LIEDER CÀMERA. El concert comença a 2/4 de 10, però a les 7h de la tarda ja comença a arribar gent. La plaça de davant de l’església ja està plena de taules per tots els que vinguin i vulguin sopar. I no para d’arribar més gent, també els músics que van a l’església a assajar.


Comença el concert, l’església és plena, també dalt al presbiteri on hi ha els músics: hi ha dos cors, un a la dreta i un a l’esquerra, set homes i set dones a cada cantó, i la soprano Elena Copons, i al mig, un orgue, una viola de gamba i un contrabaix, els tres músics es veuen molt joves. Unes 18 persones, més el director. El director, Eduard Vila i Perarnau parla del Joan Cererols, i explica el que interpretaran.


Foto: El director informa

Foto: Cap a Sant Magí. A peu, en cotxe o en autocar

Foto: Un berenar/sopar a la fresca

Foto: Molts aplaudiments per tothom

Foto: En acabar, xocolata desfeta per tothom.

De nou, allà a la serra de la Brufaganya, entre les parets de l’església de l’antic monestir, vam poder gaudir d’una música excepcional, que a molts ens fa remoure sentiments que arriben molt endins. Vaig sentir que algú deia que aquesta música no només et fa sentir bé, sinó que et fa sentir millor, i que és com un bàlsam per l’ànima. Interessant i profund comentari.


En acabar el concert no falta mai la xocolata desfeta amb coca i pa torrat que s’ofereix a tothom. Moments que serveixen per parlar de la música, i de moltes altres coses amb la gent que coneixes i amb altres que has conegut aquesta nit. Converses interessants sota la llum d’unes poques bombetes que pengen dels arbres. Damunt nostre, la nit, el cel estrellat i el firmament on potser han anat a parar els sons tan espectaculars que hem acabat de sentir, i que van ser escrits, des de Montserrat, per una persona molt religiosa amb la idea d’oferir-ho tant a les persones com al Déu amb qui ell creia.

Foto: Cal atendre la premsa