L'hivern ens ha atrapat. Els arbres han entrat en hibernació i les sortides per buscar nous exemplars han estat ajornades fins deprès de les festes nadalenques.

El temps passa ràpid. De cop m'he trobat a 23 de desembre, primer dia de Yule.

Entrant al Nadal.

Fa dies que penso escriure quelcom sobre la figura de l'arbre de Nadal però em trobo amb un tema molt tòpic, que no ens pot aportar gaires coses de nou. També havia pensat en algun conte conegut sobre el Nadal i els arbres. N'hi han, però m'han semblat cursis i buits. L'únic conte que he trobat amb contingut ha estat un conte de Hans Christian Andersen però és tan trist i per desgràcia amb un rerefons tan real que seria inadequat per al moment...o potser massa adequat, però la gent s'enfadaria amb mi per haver-los amargat les festes.

És per això que he decidit mirar aquesta època des d'una òptica més positiva i potser menys coneguda per alguns. Els dies que envolten el solstici d'hivern tenen un encant especial. S'ha de ser molt observador per, al cap dels anys, poder palpar els petits matisos canviats en la llum solar d'aquests dies. El trànsit de la foscor dels últims dies abans del solstici i seguidament, el naixement de la nova llum, que culminarà a l'inici de l'estiu.

Els Celtes i altres pobles de tradicions paganes, com els antics pobles escandinaus, vivien les seves vides íntimament entrellaçades amb la natura. Dotats d'una forta dimensió mística, eren molt sensibles a tots els canvis de la llum i els signes de la naturalesa i aquests dies del solstici hivernal tenien un significat important que remarcaven amb ritus i celebracions.

El calendari celta és un instrument desenvolupat per mesurar el pas del temps en relació amb les estacions de l'any. Mentre nosaltres ens regim per un calendari de tipus astronòmic i solar, els celtes van preferir mesurar el transcurs del seu temps en una combinació de cicle llunar-solar on manaven els cicles de la lluna. El seu any consta de 13 mesos que es corresponen amb 13 llunes, fent uns ajustos per adequar-se a l'any solar astronòmic.

Sense entrar en masses detalls, cal remarcar que per aquests pobles celtes l'any començava el que seria el nostre equivalent del dia 1 de Novembre, l'entrada de ple en l'època fosca, que van anomenar Samai.

Just traspassat el solstici d'hivern, avui 23 de desembre, comença l'època de YULE, JUL pels pobles nòrdics. Una època de celebració i esperança perquè la llum ja torna a renéixer, i a poc a poc, un altre any, ens tornem a acostar als dies lluminosos de la primavera.

El calendari celta, a més de la lluna, està relacionat amb els arbres. Cada època del calendari s'identifica amb un dels 23 arbres sagrats pels celtes. Cada persona, en néixer, ho fa sota la protecció d'un arbre sagrat, el que correspon a aquella etapa de l'any. Estar sota la protecció d'un arbre per tota la vida ens pot fer sensibles i respectuosos amb els arbres d'aquesta espècie perquè d'alguna manera ens identifiquen. I en ser respectuosos i sensibles amb ells en particular, també acabarem sentint un respecte cap a la testa d'arbres i la natura. I això ens fa millors.

Val a dir que YULE és una època sota el protagonisme i la protecció de la pícea, justament l'arbre representatiu del Nadal. Així doncs, podem suposar que el culte i homenatge a avets i pícees en aquests dies de Nadal té un origen molt antic, ancestral, i per alguna raó de tipus antropològic alguna cosa ens empeny a mantenir viva aquesta tradició. Una raó tant, tan antiga, que potser ja hem oblidat.

Imma Gassó

Exemplar de pícea  (Picea albis)

Fotos d' arbres d'internet