Grèvol a Plans de Ferran
diumenge 19 de febrer de 2017
Joan Teruel
Plans de Ferran és tota una zona que està a prop de Sta. Coloma de Queralt, cap al cantó de la Pobla i Aguiló, i s’hi arriba agafant la carretera vella de Sta. Coloma a Igualada. Els veïns vivien en masies i actualment depenen d’Argençola.
A Plans de Ferran hi ha un dolmen que està en molt bon estat, i prop d’aquest enterrament, s’hi poden veure pedres de dimensions molt grans, que han quedat arraconades i amuntegades pels pagesos que han anat treballant els trossos del costat. Aquestes immenses pedres potser podrien tenir relació amb l’època del dolmen.
El que trobes a Plans de Ferran, són camps de cereals, però sobretot el que més hi ha és bosc. El Joan Teruel viu a Plans de Ferran i coneix bé el terme. Des del 1998, fins al 2008, ha dirigit un pla tècnic de gestió i millora forestal, un estudi per veure l’estat del bosc. Amb recursos d’Europa, es van fer 45 km de camins nous i es van refer els que hi havia, amb la finalitat de poder prevenir els incendis.
En una obaga i prop d’una font, en un lloc humit i fresc, hi ha tres grèvols immensos, que estan actualment catalogats com a arbres singulars i monumentals, gràcies al pla tècnic que es va fer.
Quedava clar que la qualitat de la terra, la humitat i al ser una obaga, proporcionaven unes condicions favorables al creixement d’aquesta espècie, i si no n’hi havia més, era simplement perquè els pins ho havien envaït tot. El Joan va començar a netejar el bosc i a plantar grèvols tant per estaca com per llavor. I avui dia, després de 19 anys, hi ha uns 10.000 grèvols, alguns amb 7 o 8 metres d’alçada, en una extensió d’unes 10 hectàrees.
Si el grèvol no es poda, queda en forma d’arbust, perquè siguin arbres, cal podar-los.
Foto: Un pitroig menjant les baies del grèvol. Luis Ojembarrena Eguiguren. www.ojembarrena.es
Foto: chewvalleytrees . Grèvol. Illex aquifolium,
Foto: Els fruits o baies del grèvol. hogarmania.com
Com plantar-ne – els fruits: aliment pels ocells
Les llavors són els fruits de l’arbre, les boletes vermelles que amb les seves fulles serveixen per ornamentar el Nadal. Aquestes llavors són l’únic aliment a l’hivern de molts animals, perquè és l’únic arbre que té fruit. S’ho mengen els tords, les merles, els tudons, els gaigs ... i al menjar-les, les llavors perden la cobertura dura que tenen, i quan els ocells les expulsen, les llavors estan aptes per germinar si cauen en un terreny propici. Per això els ocells són els millors transmissors de les llavors de tota mena.
Les llavors, per poder-les plantar, cal deixar-les assecar, després han d’estar 4 o 5 dies en vinagre perquè es mengi la capa dura que envolta la llavor. S’han de plantar a uns 10 o 15 cm de profunditat. Un cop plantades, poden tardar dos anys a sortir. S’han de plantar en època de glaçada.
L’altra manera de plantar un boix grèvol, és agafar una branca de les que toquen a terra, aquestes són les més potents, i enterrar-ne una part, a uns 8 o 10 cm, posant una pedra al damunt, i deixant l’ull que surti. Al cap d’un any, es talla la branca i la trasllades i la plantes on sigui.
Espècie protegida - possible explotació
A Catalunya i a Espanya el grèvol es va pràcticament exterminar amb les demandes per les festes de Nadal. Ara està totalment prohibit agafar-ne, i és una espècie protegida.
El Joan creu que si tinguéssim boscos amb grèvol, es podrien explotar i no caldria comprar-ne a fora, com es fa ara. Fent una explotació controlada no hi hauria cap problema.
A l’Europa central hi ha boscos de grèvol, fan selecció d’arbres i els poden perquè es facin grans. Són boscos madurs, on s’hi pot passejar, i s’utilitzen per aprofitament forestal. Aquests boscos tenen un valor ecològic i alhora un valor econòmic.
La gestió que es fa a Catalunya del boix grèvol, és una gestió passiva. Està prohibit recollir el fruit, tallar les branques i podar-los. El resultat és que no són arbres sinó arbustos.
Utilitzar-lo com a talla foc
El boix grèvol no crema, per tant si hi hagués grans extensions de boix grèvol als boscos, o en plantessin en forma de barrera, podrien fer d’aturador del foc.
D’arrels profundes
L’arrel del boix grèvol creix en profunditat. Dos terços de la planta està a terra, i tan sols un terç està fora. Com passa també als roures i a les alzines. A diferència dels pins que tenen les seves arrels radials, i més a prop de la superfície. Per això en ventades fortes, els pins, encara que siguin molt grossos, poden caure amb facilitat, mentre que els altres és molt més difícil que puguin caure.
Un arbre vital per la fauna
Una peculiaritat que té el grèvol, és que sota d’ell, no gela mai, gràcies a les seves fulles amples. Per això, és un arbre vital per la fauna a l’hivern, ja que molts animals l’utilitzen com a refugi pel fred: com la becada, la rata cellarda, l’esquirol o la llebre.
El Joan explica que antigament hi havia hagut per aquesta zona de Plans de Ferran i per tot Catalunya, galls fers, anomenats també galls salvatges, galls de bosc o indiots salvatges. A prop de Pla de Farran, quan comencen els tombs fins a arribar a Tous, hi ha una zona anomenada Canta-galls, un nom que fa referencia al cant tan característic que fa aquest animal en l’època del zel. I aquest nom és present també en altres llocs de Catalunya, el que evidencia la presència d’aquest animal en altres temps.
A Catalunya, de galls fers, ja tan sols en queden als boscos subalpins del Pirineu, de pi negre i avet, d’entre 1700 i 2000 m d’altura. A Espanya ja tan sols es pot trobar a la serra d’Ancares. No només necessiten boscos grans, sinó també espais oberts per poder trobar aliment, i això cada vegada és més difícil, ja que els boscos són cada vegada més densos a causa de l’abandonament rural. És un animal que a l’hivern s’alimenta de fruits com els del grèvol, el ginebró i d’altres. Al Pirineu no hi ha molt grèvol, i el que hi ha està molt espaiat. El gall fer al Pirineu menja sobretot brots de pi roig, però aquests no són tan nutrients com els fruits del grèvol.
El gall fer és actualment una espècie amenaçada, perquè cada vegada n’hi ha menys.
Foto: Una merla menjant les baies del grèvol. Luis Ojembarrena Eguiguren. www.ojembarrena.es
La seva fusta
La fusta del grèvol és una fusta blanca, molt bona per treballar-la i fer marqueteria, torneria, ebenisteria ... Es feia servir per fer treballs delicats. És manejable com la fusta del boix. A l’estar protegit el grèvol, i haver-n’hi poc, ja no es pot fer servir la seva fusta.
Aprofitament del grèvol en el món de la medicina
Els fruits vermells tan atractius i buscats pels animals, són molt tòxics per l’home. Però les fulles de la planta poden tenir usos medicinals. Els tanins poden servir per curar ferides i també es pot aplicar a la pell.
Boscos nets i productius
Mai és per demés demanar als responsables de la gestió forestal d’avançar cap a una racionalització dels recursos del bosc que de manera gairebé natural ens ofereixen solucions.
Per la transcripció: Montse Rumbau
