Sta. Maria del Camí, el petit poble per on hi passava l’antic camí ral i més tard l’antiga  Nacional II, és avui dia un poblet tranquil i sense gens de trànsit, i podria ser silenciós si no fos pel rum-rum dels cotxes que passen per l’actual nacional II, per damunt d’un viaducte.

El poble té poques cases, i el que més destaca és la petita església romànica de Sta. Maria del Camí –segle XII- que va ser en els seus inicis, una capella que servia d’hospital pels viatgers del camí ral de Barcelona a Lleida.

Al 1228, va ser cedit al monestir  de Sta. Cecília de Montserrat, que hi va fundar un petit priorat on hi vivien monjos. El nucli va sorgir al voltant d’aquest antic monestir. Va servir de parròquia des del 1868 fins el 1919, quan es va construir l’actual església d’estil neoclàssic que era més gran.

L’element decoratiu que més destaca en l’església romànica, és la finestra rodona del centre de l’absis. No és un senzill ull de bou, sinó que està feta amb dovelles radials i emmarcada d’una sanefa. La seva senzillesa i la petita decoració de la sanefa, li dóna harmonia i bellesa.

La porta es troba al nord i al seu damunt hi ha l’escut de Santa Cecília de Montserrat, on es pot veure una serra a dalt i les muntanyes a sota.

Enfront de la petita església romànica, a l’altre banda del camí, hi ha un casal modern amb un gran portal amb dovelles i damunt la data de 1601, hi ha una altra porta més petita, també amb dovelles, la del mig és antiga, i s’hi veu un escut i a sota, data de 1633.

Montse Rumbau