Diumenge 10 de març, a les 10 del matí al Polígon: comencen a sortir els coloms missatgers que han d’anar al Maresme, un quart més tard, surten els que van al Barcelonès, després els del Vallès i finalment els que van a Vilanova i la Geltrú. Les gàbies s’obren totes al mateix moment, i els coloms emprenen el vol amb ganes després de passar moltes hores tancats, s’enlairen ràpid, fan tombs tots junts, arrepleguen els ressagats i ben aviat  ja son damunt d’Aguiló formant un núvol, cada vegada més amunt i cada vegada més lluny, fins que desapareixen cel enllà.

    No s’equivoquen de direcció, uns cap Aguiló, i els que han d’anar a Vilanova i la Geltrú cap a l’altre cantó. Son coloms missatgers, una raça especial de coloms que s’orienten per instint, se sap que ja es feien servir en temps dels egipcis i en temps dels romans per comunicar-se des de distàncies llargues. Tant a la primera guerra mundial com a la segona, es van fer servir per enviar missatges. Volen a uns 70 Km per hora i si el vent els afavoreix poden arribar fins als 100 Km.     L’exèrcit tenia el control dels coloms missatgers a l'estat espanyol i també en tenien en alguns quarters com el del Bruc i el de Lepanto a Barcelona. Ara han deixat de tenir cap relació amb els coloms, perquè amb les comunicacions tan ràpides que hi han actualment s’ha considerat que no val la pena perdre ni temps ni diners amb els coloms missatgers. No es pensa el mateix des dels EEUU, el Japó i la Xina, que estan molt interessats en l’existència d’aquests coloms per si mai queden inutilitzades les comunicacions actuals a causa d’imprevistos que ara ens semblen impossibles que puguin arribar. Tot i que els països amb més tradició en aquesta classe de coloms son a Europa: Bèlgica, Alemanya, Holanda, Portugal i Espanya, i dins d’Espanya, Catalunya és la zona on aquesta afició hi és més arrelada. 

    Aquesta solta de coloms d’avui, és per entrenar-los, i més endavant els faran anar fins a Portugal, i encara més lluny, formant-se campionats entre els diferents Clubs o Federacions columbòfiles. Els coloms porten dos xips, un on consten que son d’Espanya i de Catalunya, l’altre marca la distància recorreguda i el temps que hi han estat, i aquest últim s’activa quan entren dins dels seus colomars, on hi han uns escàners que recullen la informació. 

    Qui explica tots aquests detalls sobre aquesta afició, és en Joaquim Mané, president del Club de Vilanova i la Geltrú i membre tant de la Federació Catalana com de l’espanyola, i amic d’en Joan Teruel, el qual, sabent que volien aviar els coloms a la Panadella li va suggerir de fer-ho a Santa Coloma. No hi ha hagut temps de divulgar la notícia, i som pocs els que veiem com s’enlairen els 5.000 coloms missatgers -amb alguns ressagats, que, com a tot arreu, sempre n’hi han- pertanyents a diferents particulars i associacions. L’enlairament, els cercles concèntric que van fent tot buscant la correcta orientació, i finalment l’anada en grup cada vegada més amunt cap a la direcció que els hi han marcat, tot, resulta ben curiós, sobretot si un no ha sentit parlar gairebé mai d’aquesta mena de coloms. I encara resulta més curiós que puguin ser ells els únics que ens podrien salvar si mai es produeix una aturada dels mitjans de comunicació  de que ara disposem tan alegrament i que ens sembla que mai els pugui arribar a passar res. No ens podem ni imaginar que els mitjans amb que comptem des de la nostra societat moderna i avançada i dels quals en depenem tant, puguin ser fàcilment inutilitzats en qualsevol moment.

    Mirant cel amunt els vols dels ocells acabats de deixar anar, hi ha qui comenta que ja han començat a arribar les primeres orenetes, venen cada any des de molt lluny i busquen els seus antics nius i no s’equivoquen mai, els troben. Tan fàcil que ho tenen ells per orientar-se i tan que ens costa a nosaltres, que sense mapes, GPS i cartells, ho tenim ben difícil per poder arribar als llocs que no coneixem.